He vist que en la traducció apareix bastant sovint l'estructura:

Al+infinitiu (A l'inserir, Al desar, Al copiar...)

Aquesta estructura és una traducció literal de l'espanyol, i és incorrecta en català.

Les opcions són:

1) En+gerundi (En inserint, En desant, En copiant...) Personalment, em sembla una mica massa "culte", per dir-ho d'alguna forma.

2) Quan+forma verbal adient (Quan s'insereixi -o inseriu-, Quan es desi/deseu, Quan es copii/copieu...). Queda un pèl més llarga que el "En+gerundi", però sembla més entenedora i més natural.

En les traduccions, he anat utilitzant la forma 2) tot i que potser val la pena que ho debatem.

Alguna proposta?

Gràcies per dir-ho espitgn, perquè jo no ho sabia i he fet sempre el calc de l'espanyol.

Com tu bé dius, jo també utilitzaria la segona forma, ja que la primera se'ns pot fer estranya avui en dia, i sobretot si no llegim literatura.

P.S: He de dir que vaig estar temptat de preguntar si els verbs "al + verb" que comencen per "i" o "u" àtona es poden apostrofar. Però l'endemà mateix vaig llegir en una llista que deien que sí sempre que el complement directe fos femení. Segur que no havien pensat que la norma no permetia aquesta construcció.

De totes formes, ara que hi penso. Una de molt utilitzada en la primera forma és: "en arribar", i aquí fa servir l'infinitiu i no pas el gerundi.

"en finalitzar" també s'utilitza una mica. Però les altres potser no tant: en inserir, en desar, …

Si el en + infinitiu és vàlid, crec que es podria utilitzar en les construccions més comuns que no se'ns fan estranyes com: en arribar.

És veritat, i a la guia d'estil de softcatalà en fa referència.

Per tant, i si us sembla bé, podrem utilitzar tant la construcció "en+infinitiu" com la "quan+verb" al vostre criteri. Les dues són correctes.